| Directed by |
Ventura Pons |
| Screenplay |
Ventura Pons |
| |
Lluís-Anton Baulenas |
| Cinematography |
Mario Montero |
| Sound |
Boris Zapata |
| Music |
Carles Cases |
| Editing |
Pere Abadal |
| Production |
Aintza Serra |
| Cast |
Rosa Maria Sardà |
| |
José Coronado |
| |
María Barranco |
| |
Jordi Dauder |
| |
Roger Coma |
Anita watches the literal devastation of her work of more than three decades at a cinema box office: the building is demolished to give way to a cinema complex,while she is forced into early retirement because she does not fit the new company’s image. Incapable of getting over the shock, she continues to return every day to the empty lot where the cinema used to be. By mere chance, she ends up in love with a man who drives a bulldozer at the construction site. A tender and bittersweet affair comes about and, thanks to their secret meetings, they are both able to open a door offering hope for the future.
Anita veu com les més de tres dècades que ha estat fent de taquillera en un cinema de barri s’enfonsen literalment: el local va a terra per donar pas a unes multisales i ella és prejubilada perquè no lliga amb la nova imatge de l’empresa. Incapaç de remuntar el xoc, per inèrcia, continua anant cada dia al descampat on hi havia abans el cinema i on ara una constructora està aixecant les noves sales. Per una jugada de l’atzar, acaba enamorada i embolicada amb l’home que porta l’excavadora de l’obra. S’inicia una relació tendra i alhora agredolça, realitzada a les fosques dins la caravana on l’empresa té les oficines. Ell és casat i no ho amaga. Però, tot i amb això, tots dos aconsegueixen, gràcies a les seves trobades clandestines diàries, d’obrir una porta d’esperença pel futur. És una relació sense perspectives, però en el cas d’Anita, amb els cinquanta anys nous de trinca, l’ajuda a marcar un abans i un després en la seva vida.
OEFF Goods
